Páginas desdeSin título-2Beaumont-1.png

BEAUMONT.
HISTÒRIA D'UNA CAIXA

Del 14 d'OCTUBRE al 22 de GENER 2023

[...] Però a la segona meitat dels setanta, l’hegemonia americana va a la baixa. Es comencen a produir sèries europees com la francesa Érase una vez el hombre, o japoneses, com Heidi o Marco, basades en relats europeus, i Mazinger Z, de factura típicament japonesa, el que després coneixeríem com a «manga», quan el suport era el paper, o «anime», quan es tractava de dibuixos animats. 

 

El canvi estètic i narratiu que es va produir en aquella època va anar acompanyat d’una ampliació de les audiències. Els dibuixos animats ja no s’emetien només en horari infantil de tarda, també es podien veure els festius a la sobretaula, la qual cosa feia que grans i petits compartissin les mateixes sèries i, per tant, va augmentar la popularitat dels personatges. Això va provocar una gran demanda de productes derivats, com ara adaptacions al còmic, trencaclosques, quaderns per a pintar, etc. Les productores van descobrir que una bona part dels beneficis d’una sèrie es produïen en productes de marxandatge.

I aquí entra la importància de l’Estudi Beaumont. Des de Cerdanyola, Ángel Beaumont, que havia estat un dels dibuixants d’El Capitán Trueno, i el seu equip de dibuixants van adaptar al còmic sèries d’èxit d’aquella etapa com la citada Mazinger Z, Ruy, el pequeño Cid, El Osito Mischa i desenes de títols que activen actualment el registre de la nostàlgia cada cop que se citen.

 

L’Estudi Beaumont va obrir, amb la màgia d’un toc artesanal, la porta a una modernitat de mercat de productes generats des de la ficció que consolidarien poc després, amb la posada en marxa de Televisió de Catalunya amb èxits com Bola de drac, un ampli univers de dels seguidors de totes les edats de les series de dibuixos animats, l’afició dels quals reclamava tota mena de marxandatge.Per això és un goig que tot aquest univers que forma part de la moderna cultura popular entri als museus, que no són res més que habitatges que expliquen el nostre passat, present i futur amb formes artístiques i creatives.


Jaume Vidal