EXPO ESPAI B5-125.jpg

UN ESPAI CONCEPTUAL DES DELS MARGES

Del 20 de MAIG al 31 d'AGOST

En els 60's germinen unes noves pràctiques artístiques anomenades com "art conceptual" o "conceptualismes". Impossibles de definir com a tendència cohesionada, hi ha un tret que les emmarca: la ruptura amb el suport tradicional -escultura i puntura- per introduir elements que resultaven estranys a l'art tradicional: l'acció, l'efímer, l'espai, la desmaterialització de l'objecte... Ni el mercat, ni les galeries d'aleshores que treballaven amb béns mobles, podien assumir aquestes propostes, raó per la qual, inicialment, l'art conceptual es va refugiar en circuits o plataformes alternatius, com és l'Espai B5-125.

L'Espai B5-125 posseeix una trajectòria de més de 36 anys com un espai alternatiu dedicat a l'art conceptual. L'origen d'aquest espai sorgeix de la necessitat de poder exposar art conceptual i un dels objectius primordials per a la seva creació va ésser la voluntat d'unir l'art amb estudiants i professors, per tal de facilitar-ne el seu estudi i trencar amb la jerarquia pròpia del món acadèmic i de l'àmbit on es produeixen les pràctiques artístiques. La sala d'aquest espai va canviar de lloc vàries vegades i, finalment, es va dissoldre l'any 2018. La realitat és que l'Espai B%-125 no ha estat mai un lloc o una sala, sinó un concepte creat de la interacció entre l'alumnat, l'obra d'art i l'artista. 

Teresa Camps té un paper crucial a l'Espai B5-125. Amb l'objectiu de portar l'art a l'Autònoma, es va començar a plantejar la creació d'un espai alternatiu que, per altra banda, era molt necessari degut a la manca d'entorn que acollissin aquest art emergent. Es va veure materialitzat a l'any 1978. En un principi la seva labor era gestionar tot lo relacionat amb les mostres, des de la recerca dels artistes fins als textos de les exposicions. De manera progressiva la Teresa Camps es va anar desvinculant de ladirecció de l'Espai, quedant en un segon pla com a dinamitzadora de l'alumnat.

Tot i que la idea principal d'aquest Espai era la d'implicar als alumnes, aquests no van tenir oportunitat a comprometre's amb el projecte durant els primers anys d'aquests, sinó que va ser cap als anys 80-90 quan l'alumnat va començar a assumir més responsabilitat amb les activitats que es duien a terme. Primerament amb la producció de cartells i catàlegs i, finalment, comissariant i, fins i tot, participant en el muntatge de les exposicions. Finalment, la Teresa Camps va cedir moltes més responsabilitats a l'alumnat donat a la seva bona organització en l'Espai, i aquest es va fer amb el control del projecte fins la dissolució del B-125.