Del 14 de juliol al 19 de setembre del 2021
Marian Anton Espinal i Armengol (Terrassa, 1897 - Cunit, 1974) és una personalitat indispensable en el discurs del Noucentisme, amb obres icòniques que formen part de l'imaginari d'aquest moviment artístic. El pintor va ser una de les figures clau de la Colònia d'Artistes de Cerdanyola, exercint de dinamitzador de la societat de la vila i de nexe i catalitzador de l'exquisit ambient cultural que s'hi va desenvolupar.
Per la seva torre de Cordelles, projectada per Antoni Puig Gairalt, van passar nombroses personalitats del moment, però també va establir correspondència amb moltes d'altres. Destaquen les seves relacions amb altres membres de la colònia, com ara l'alcalde republicà Jaume Mimó, el crític Just Cabot, l'il·lustrador Valentí Castanys o la família Alfonso. També va donar suport a les carreres de la model Mercè Gallén i de l'escultor Francesc Juventeny.
Les seves filles, Adelaida, Núria i Abúndia Espina, van fer donació al Museu d'Art de Cerdanyola de dues obres, en ser inaugurat el 2009. I ara, la família, amb una immensa generositat, fa possible la voluntat de les filles de convertir el museu en el centre de referència de l'artista, mitjançant el llegat d'un conjunt excepcional de peces, amb obres tan rellevants per al discurs de l'art català com Nen amb estel, els Paisatges de Mura, l'Interior i l'Hort de Cerdanyola o l'exquisida Rosa blanca.
Tot i començar els estudis de Química, Espinal aviat els abandona per formar-se com a pintor, primer a l'escola de Francesc d'Assís Galí i, posteriorment a l'Escola Superior de Bells Oficis. Al llarg d'aquests anys de formació, comparteix amistat amb Joan Miró, Lola Anglada, Enric C. Ricart, Lluís Mercadé i Josep Llorens Artigas, entre altres artistes.
El 1917 exposa individualment per primera vegada a Barcelona a les Galeries Dalmau, i l'any següent s'incorpora a l'Agrupació Coubert, formada aleshores per Torres Garcia, Llorens Artigas, Josep Obiols, Josep de Togores, Rafael Benet, Lluís Llimona i Francesc Domingo. Amb el grup també exposarà al Saló de Tardor i al Cercle Artístic de Sant Lluc.
El 1919 marxa a París per fer-hi una estada que durarà tres anys. Anant i venint de la capital gal·la, a Barcelona participa, un any després, a l'Exposició de Primavera (dins del grup Les Arts i els Artistes) i a les Galeries Dalmau en una exposició col·lectiva on també hi participen Joaquim Sunyer, Manuel Humert i Joan Miró, entre d'altres.
De tornada a París, es casarà amb la pianista Maria Vancells i Barba -a qui coneix a Mura-, i se centra exclusivament en la seva obra pictòrica. El 1925 exposa a l'Exposició Internacional de les Arts Decoratives i d'Indústries Modernes de París. A partir d'aquí, també s'endinsarà en el camp de l'arquitectura i arribarà a dirigir algunes obres.
L'any 1927 exposa individualment a la Sala Parés: a la mostra, un èxit de crítica i públic, el pintor hi va presentar una àmplia selecció de les pintures i els dibuixos que hi havia realitzat els darrers anys a París i Barcelona. Però, arran de la mort del seu pare aquell mateix any, es veurà forçat a posar-se al capdavant de la indústria familiar i, en conseqüència, a reduir considerablement la seva activitat artística. Fins al 1941, en què s'acomiada com a pintor exposant individualment a la Llibreria Mediterrània, tan sols participa en un parell d'exposicions col·lectives, ambdues organitzades dins del marc del Saló de les Arts i els Artistes.
Gran amant de l'art, Marian Espinal va reunir al llarg de la seva vida una important col·lecció d'objectes artístics, com un notable conjunt de taules i talles gòtiques i romàniques. Actualment, les obres més importants d'aquest conjunt es conserven al Museo de Bellas Artes de Bilbao. Marian Espinal va morir a la seva masia d'El Rectoret, a Cunit, el 15 d'agost de 1974.
