​

Josep Viladomat Massanas és un dels representants de l’escultura postnoucentista catalana. Va participar en el grup dels Evolucionistes, fundat l'any 1917, tractant de reaccionar contra el modernisme a partir de la recerca del realisme basat en el barroc català i l’admiració per Arístides Mallol i els escultors grecs, i de fet, la seva obra es mou entre el classicisme i el realisme.

La peça representa una noia jove nua que s’està tocant la cuixa. Va ser realitzada l’any 1936 amb el nom de Nu, tot i que també es coneixeria com a Nu del blau per les circumstàncies en què va ser feta, ja que no aconseguia trobar cap postura de la model que satisfés a l’artista fins que la noia li va mostrar un blau que tenia a la cuixa. Viladomat va tornar a repetir aquest gest a l’escultura Diana Moderna de 1949. Amb aquesta peça, l’any 1936, va obtenir el Premi Campeny, a l’Exposició de Primavera que es va celebrar al Saló de Montjuïc.  Aquest premi va ser instituït per la Generalitat de Catalunya per mitjà del Decret de data 9 de maig de 1934, i s’atorgava a l’escultor d’una obra inèdita i el premi era de 5.000 pessetes. Posteriorment l’obra va ser adquirida per la Diputació de Barcelona que en conserva dos exemplars en bronze.

El nu femení és un motiu predominant entre els escultors catalans de la generació de Viladomat. S’identifica sovint amb un nou model de nació catalana i amb la idea de la dona com a mare i esposa dedicada i com a transmissora  de la llengua, la cultura i les tradicions catalanes. Viladomat seguiria un model clàssic de nu jove, proporcionat, destacant el ritme i l’harmonia. La seva obra també presenta influències formals dels mestres del Quattrocento italià com Donatello i Verrocchio, amb un classicisme que dialoga sovint amb el realisme i l’anècdota.