PRESENTS PER A UNA COL·LECCIÓ DE FUTUR '21
Del 16 de febrer al 30 de març
Un museu no és només un contenidor d'obres d'art ni una simple sala d'exposicions. Un museu és també un espai de complicitats, un lloc per compartir amor per l'art i la cultura, lluny de mirades unidireccionals i paternalistes. En definitiva, un espai per crear noves mirades i noves comunitats.
Que al MAC hagi ingressat una cinquantena d'obres d'art al llarg del 2021 -vuit dipòsits i 42 donacions- és ja un motiu de celebració per si mateix, però si analitzem l'origen d'aquestes peces, els motius es tripliquen. Cap de les obres que hi ha en aquesta exposició hi és de manera gratuïta o arbitrària. Darrere de cada peça hi ha una història que la vincula al museu d'una manera o altra. Hi estan implicats famílies d'artistes, amics i simpatitzants, i també l'administració pública, en aquest cas la Generalitat de Catalunya, que per sort darrerament ha pres consciència de la importància de nodrir els fons de museus com aquest, de la mal anomenada perifèria, amb una política d'adquisicions que enriqueix els centres de la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, i també enriqueix (no els oblidem mai!) els artistes. Per exemple, gràcies al Pla Integral de les Arts Visuals, ha ingressat al museu una obra de Pep Vidal feta al proper Sincrotró ALBA, que uneix art i ciència. Els punyents retrats de Manuel Outumuro han arribat gràcies al Pla Nacional de Fotografia o el dibuix original de la icònica portada del còmic Turandot de Nazario i l'autoretrat d'Ana Maria Smith, gràcies a la Comissió del Còmic i la Il·lustració.
Aquest conjunt d'obres és fruit també de la confiança de famílies relacionades amb artistes clau per al MAC, com Josep de Togores i Marian Espinal, que tenen clar que el museu és una llar adequada per acollir part dels seus llegats. O de complicitats locals tan fidels com la de l'Associació d'Amics del Museu de Cerdanyola, sempre amatent a les necessitats del museu, que ha dipositat una natura morta de Togores del 1934 i un paisatge fet pel pare del pintor. I una altra fantàstica complicitat local: la pintura de Modest Teixidor del castell de Cerdanyola, que ha ingressat al museu gràcies a la generositat del Col·legi Montserrat. Però el MAC també compta amb donacions fruit de complicitats a distància com la de l'escriptor, crític d'art i col·leccionista manxec Enrique García-Herraiz, implicat amb el museu des dels seus inicis, nodrint el ric fons d'obres d'Ismael Smith.
En un present tan complex com el que estem vivint, immersos en una sensació d'interconnexió no sempre ferma i real, que un museu vagi creixent gràcies a una xarxa de complicitats tan sòlida és extraordinari. Gràcies a això, el MAC no està sol en la construcció dels seus relats, tan valuosos com els dels grans museus i que fa bona aquella frase tan encertada de Joan Miró: "Per ser universal, s'ha de ser local".
Montse Frisach