Ismael Smith
Barcelona, 1886 – White Plains, Nova York, 1972
Els dos anell estan realitzats en plata i són dos peces úniques modelades per Ismael Smith cap al 1906. Donació de Enrique García-Herráiz, van formar part de l’exposició Joies d’artista al Museu Nacional el 2010, moment en que també va donar un anell al MNAC, força similar a un dels del MAC.
Els anells de Cerdanyola representen, per una banda unes roses, un dels motius decoratius i simbòlics més habituals del modernisme, i per l’altra, una parella besant-se mentre que una mà gegant agafa el cos de la dona. Aquest darrera peça enllaça amb l’obra escultòrica d’Smith, expressionista i decadent, i sovint, amb la presència amenaçant de la luxúria i la monstruositat o la metamorfosi. De fet, aquest anell, en sí una petita escultura, està realitzat a partir d’una forma totalment orgànica que s’adapta perfectament al dit polze, pel que es dedueix que seria realitzat per a l’ús personal del polifacètic artista.
El MAC conserva altres dissenys de joies de l’artista que manifesten certs paral·lelismes amb l’obra de Manolo Hugué o Durrio, sempre amb la petja de Rodin.
ANELLS
La segona peça és en realitat un anell per mocador, objecte que representa el dandisme propi de l’artista, i amb el fris de roses es presenta encara en la tradició modernista, ja que la flor és símbol per excel·lència de la passió amorosa alhora que un símbol de Catalunya i , en definitiva, marca de tot el modernisme a nivell europeu, des del moviment Arts&Crafts de William Morris fins el Jugendstil, passant per l’Art Nouveau francés o el Liberty italià, entre d’altres.
El museu compta amb una sala dedicada a Smith i el 2007 ja va rebre una excepcional donació de més de 200 peces del propi Herráiz.
Barcelona, 1906
Plata