​​

Entre els anys vint i la Guerra Civil espanyola, Cerdanyola va acollir una destacada colònia d’artistes en l’òrbita del noucentisme, el postnoucentisme i l’art déco, alguns dels quals van estar vinculats a cercles republicans. Els tallers Lena, que van passar a ser una de les seccions de la fàbrica Uralita, van ser fundats per l’emmotllador italià Alberto Lena (Bagni di Lucca, 1887-?). El seu fill Óscar (Barcelona, 1900-?) va treballar també al taller de reproduccions, a més de ser un destacat decorador art déco. Així mateix, també va col·laborar amb els tallers Lena l’escultor Josep Viladomat (Manlleu, 1899 – Escaldes Engordany, 1989). D’altra banda, Viladomat va ser mestre de l’escultor Francesc Juventeny (Montcada i Reixac, 1906 – Cerdanyola del Vallès, 1990) que va continuar la tradició cerdanyolenca de l’escultura de motlle.

 

Paral·lelament, van tenir casa i taller a Cerdanyola els pintors Manuel Humbert (Barcelona, 1890 – 1975), Marian Anton Espinal (Terrassa, 1897 - Cunit, 1974), Joan Commeleran (Barcelona, 1902 – 1992), Javier de Winthuysen (Sevilla, 1874 – Barcelona, 1956) o Joan Vila Puig (Sant Quirze, 1890 – Cerdanyola, 1963), els il·lustradors i dibuixants Valentí Castanys (Barcelona, 1898 – 1965) i Josep Coll (Barcelona, 1923 – 1984) i, entre d’altres, el ceramista Francesc Elias (Sabadell, 1892 – Reus, 1991). Durant la Segona República i la Guerra Civil espanyola, també van passar temporades a la vila els cartellistes Josep Alumà (Barcelona, 1897 - ?) i Carles Fontserè (Barcelona, 1916 - Girona, 2007). L’alcalde republicà Jaume Mimó i Llobet (Cerdanyola 1893 - 1964), mestre i col·leccionista, va reunir una important col·lecció d’art de la seva època i va establir una estreta relació amb els artistes de la colònia.

 

Aquest àmbit aplega olis de Manuel Humbert, Marian Espinal, i de Joan Vila Puig, i escultures de Josep Viladomat i Francesc Juventeny i un baix relleu atribuït a Enric Casanovas (Barcelona, 1882 – 1948), la majoria fruit de les donacions de Mercè Boix, les germanes Espinal o la Família Juventeny. En diverses obres apareix la mateixa model de Cerdanyola que va posar per molts dels artistes de la colònia. El darrer espai està dedicat a l’art déco i la influència de la modernitat en les arts aplicades amb mostres de cartellisme, il·lustració, mobiliari i fotografia.

 

L’exposició acaba amb una selecció de fotografies publicitàries del Lápiz Termosán, obra de l’estudi Compal. Daten dels anys trenta i remeten al darrer ús que va tenir l’edifici com a laboratori farmacèutic.