L'EDIFICI

La seu del MAC és un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Cerdanyola. Situat al casc antic, reflecteix la història de la vila al llarg del segle XX. Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer edifici públic del centre de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1910) i finalment es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech (1961). La construcció és obra de dos arquitectes modernistes: Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. A la dècada de 1990, Can Domènech va passar a ser propietat municipal i el 1999 es va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, es va salvar i, finalment, el maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració enllestides el juny de 2009.

L'edifici actualment, després de la restauració duta a terme per recuperar la imatge de la Torre López.

La seu del MAC és un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Cerdanyola. Situat al casc antic, reflecteix la història de la vila al llarg del segle XX. Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer edifici públic del centre de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1910) i finalment es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech (1961). La construcció és obra de dos arquitectes modernistes: Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. A la dècada de 1990, Can Domènech va passar a ser propietat municipal i el 1999 es va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, es va salvar i, finalment, el maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració enllestides el juny de 2009.

Fotografia dels anys 60, durant la reforma dels laboratoris Domènech. 

Aspecte de l'edifici als anys 90, sense els vitralls.

La Sala Modernista, un cop inaugurat el museu.

La seu del MAC és un dels edificis més emblemàtics del modernisme a Cerdanyola. Situat al casc antic, reflecteix la història de la vila al llarg del segle XX. Va néixer com a Teatre-Casino dels estiuejants (1894), el primer edifici públic del centre de la població; posteriorment va ser transformat en la torre d’estiueig d’Evarist López (ca. 1905-1910) i finalment es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech (1961). La construcció és obra de dos arquitectes modernistes: Gaietà Buïgas i Eduard Maria Balcells. A la dècada de 1990, Can Domènech va passar a ser propietat municipal i el 1999 es va plantejar l’enderroc. Després d’una campanya popular, es va salvar i, finalment, el maig de 2006, es van iniciar les obres de restauració enllestides el juny de 2009.

 

L’any 1894 Medir Grau va encarregar a l’arquitecte Gaietà Buïgas Monravà un “edificio que contenga un teatro con su escenario, platea y accesorios correspondientes y además otras dos salas, dedicadas la una a billar y otra a café”. L’edifici del Teatre-Casino estava format pel cos central rectangular del teatre al qual s’afegien les sales de billar i el bar. La sala-teatre tenia una sola planta de gran alçada, estava envoltada per un fris pintat i quedava coberta per una encavallada de fusta a dos vessants que quedava oculta per un sostre d’encanyissat. La façana exterior d’obra vista estava articulada mitjançant motllures de maó esglaonades amb arcades i frisos geomètrics, amb un esquema paral·lel al que desenvolupà el mateix arquitecte al mercat de Sitges. L’entrada devia estar situada a l’obertura central, flanquejada per dos grans llums d’inspiració eclèctica.

 

L’indiano Evarist López va adquirir el teatre i el va convertir cap al 1910 en la seva torre d’estiueig. Segons la tradició popular, el propietari havia fet fortuna a les Filipines i el servent de la casa era d’origen oriental, fet pel qual la torre es va conèixer amb el nom de Casa del Xinet. L’autor de la reforma va ser l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas, nebot de Gaietà Buïgas i un dels millors representants de la darrera generació d’arquitectes modernistes catalans. La seva intervenció és va concentrar en un enriquiment de la façana, la decoració interior, i en la tanca del jardí. Balcells va desplaçar la porta d’accés a un costat de la façana per tal de projectar un passadís lateral que distribuís les habitacions a la banda dreta. També va afegir la porta, la marquesina d’aire oriental feta amb ferro forjat d’inspiració vegetal i vidre, els relleus florals de ciment emmotllat i tot un repertori de vitralls, d’entre els quals destaquen les anomenades Dames de Cerdanyola. A l’interior, Balcells va afegir rajoles hidràuliques de les cases Escofet i Butsems & Fradera, i arrambadors de ceràmica esmaltada. En el conjunt també destaca la tanca de la torre, que Balcells va projectar sota la influència de l’arquitectura vienesa, especialment d’Otto Wagner, un autor que marcarà la seva producció durant la dècada de 1910. D’altra banda, el treball de forja, on es combinen elements geomètrics i vegetals, es troba entre els exemples més reeixits de l’obra de Balcells.

 

El 1961 l’edifici es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech, on es fabricava el cèlebre Lápiz Termosán. Segons projecte de l’arquitecte Fernández Marqués es va redistribuir l’interior, s’hi va afegir un cos posterior i es va modificar radicalment la façana. Tot i que aquesta intervenció, en certa forma, va canviar la fisonomia de l’edifici, es va dur a terme amb cura i respecte, de manera que alguns elements arquitectònics, com ara els relleus i les motllures que els emmarcaven no es van destruir, sinó que es van deixar a l’interior dels murs. Un fet que ha permès, anys després, recuperar satisfactòriament l’aspecte original de la casa.

 

L’edifici va passar a propietat municipal a la dècada dels anys 90 i se’n va planificar l’enderroc. El 1999 va ser objecte d’una forta polèmica quan entitats com Cerdanyola Viva i la Plataforma per a la Defensa del Patrimoni  Modernista amb diversos experts van defensar el valor patrimonial de l’edifici. Finalment, es va desestimar l’enderroc i es va incloure en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola.