SALA MODERNISTA

 

El modernisme proposava un art total que englobés totes les disciplines artístiques. Amb una clara vocació internacional, reivindicava la llibertat creativa, la recuperació de l’artesania, el món medieval i oriental i l’exaltació de la natura i la línia corba. A Catalunya coincideix amb la Revolució Industrial, l’auge de la burgesia i l’esclat de la Renaixença. El saló de la Torre López conserva part de la intervenció d’Eduard Maria Balcells, com ara el paviment hidràulic original i els vitralls de les Dames de Cerdanyola, sens dubte una de les estrelles del museu. La col·lecció de modernisme del MAC també compta amb altres vitralls emplomats originals de la casa, projectats per Balcells, i un conjunt d’escultura, ceràmica, fotografia, cartells i arts aplicades d’alguns dels autors més prestigiosos de l’època, com Josep Llimona, Lambert Escaler, Apel·les Mestres, Ramon Casas, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Adrià Gual, Lluis Bru, Marian Burguès o Joan Vilatobà.

 

Cal destacar les mostres de ceràmica modernista. Una de les peces clau són els dos grans gerros amb peu en forma de drac de Marian Burgués, amb un excepcional treball de modelat i esmalt, produïts pel Faianç Català, indústria fundada pel ceramista sabadellenc a finals del segle XIX. Entre la ceràmica que conserva el museu també hi figuren rajoles decoratives procedents de diverses torres de Cerdanyola. Com a exemples d’importacions estrangeres de l’època cal fer esment de les rajoles d’aresta angleses i d’una espectacular escultura decorativa de la marca vienesa Goldsheider que representa la nit, donada per Marie Christine Vila. En el camp de l’escultura cal fer esment, també, de la col·lecció de guixos originals de Josep Llimona, amb peces com La Font, Sant Jordi, La Virtut, Nu femení o dues versions de la Verge amb el Nen per a la parròquia barcelonina de Pompeia que formen part de la important donació de la Família Juventeny. La sala també inclou cartells de Marian Andreu i Ramon Casas, donats per les germanes Larrey i la Família Vilatobà respectivament, i retrats fotogràfics d’Alexandre de Riquer i Enric Granados realitzats pel pictorialista Joan Vilatobà, també donats per la família del fotògraf sabadellenc.

El Museu d’Art de Cerdanyola té un dels conjunts de vitralls més espectaculars del modernisme català. Van ser instal·lats durant la reforma que va convertir el Casino en torre. La major part de les portes i finestrals de la casa segueixen esbossos del propi Balcells. Són un conjunt de línies geomètriques i  motius vegetals amb la presència de grans flors que neixen de tiges de línies “coup de fouet”. La peça més singular és el  Tríptic de les Dames de Cerdanyola, instal·lat a l’antic saló, amb una tècnica excepcional, superior a la resta de vitralls de la casa. Es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes diferents. El plafó situat en un dels laterals s'ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes. Estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla i la rica combinació d’una gran varietat de colors. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors que podrien tenir una lectura simbòlica. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que remeten al món medieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha. Han estat atribuïts per Rodon i Vila Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona. De totes formes no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l’època. Tot i que l’autoria del disseny també continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.