Josep de Togores i Llach (Cerdanyola del Vallès 1893 – Barcelona 1970), fill del cineasta i mecenes Josep de Togores i Muntadas, és un dels principals representants del realisme màgic a l’Estat Espanyol. Va evolucionar del modernisme a l’art d’avantguarda per acabar inscrivint-se en la figuració de caire tradicional. A tretze anys va quedar sord i la família es va instal·lar de forma permanent a la seva torre de Cerdanyola fins als volts de 1914. Al poble, Togores es va iniciar en la pintura i aviat va començar a conrear èxits. Una de les obres més conegudes de l’època va ser El boig de Cerdanyola, presentat a l’Exposició Internacional de Brussel·les de 1910. El 1919 va marxar a París i, al cap de dos anys, va ser contractat en exclusiva per Daniel-Henry Kahnweiler, marxant de Picasso, Léger, Gris i Manolo Hugué. Llavors, Togores estava immers en el neoclassicisme, i va començar a exposar a França, Alemanya i als Estats Units. De 1928 a 1930 es va endinsar en el surrealisme. L’any següent va trencar el contracte amb Kahnweiler, retornà a Catalunya i s’integrà en els corrents conservadors de la pintura catalana de postguerra, fins que va morir l’any 1970.

 

El museu compta amb olis, dibuixos, cartells, litografies i diversa documentació que mostren l’evolució de la trajectòria de Togores: modernisme, noucentisme, realisme màgic, surrealisme i realisme de caire tradicional.

 

El quadre Un borratxo és una de les obres més representatives de l’etapa de Cerdanyola i reflecteix el modernisme d’Anglada Camarassa, Mir, Raurich o Néstor. El dibuix del seu germà, Manuel de Togores, es correspon a la influència de Picasso i Sunyer, i és un clar precedent la nova objectivitat alemanya. El museu també compta amb un nu femení representatiu del neoclassicisme modern de Togores, Femme avec raisin, una Venus moderna, alegoria de la fecunditat i el plaer. La incursió de Togores en el surrealisme i l’abstracció queda palesa en algunes obres de la sèrie de litografies que va realitzar per a la galeria de Kahnweiler. Finalment, la defensa del realisme que va caracteritzar el seu retorn a Barcelona i, també, els anys de la postguerra espanyola, es reflecteix al quadre Home jove amb llibre. La sala també acull obres d’altres autors propers a Togores, com ara els escultors Manolo Hugué amb el cap de Tití de Togores, la filla gran del pintor, Ernest Maragall i Joan Rebull.