AUTOR: no identificat                                   

MIDES: 2,40 x 1,80 / 1,90 x 2,35 / 1,95 x 2,35 m

MATÈRIA: vidre catedral i plaquette            CRONOLOGIA: ca. 1910

TÈCNICA: vitrall emplomat, amb esmalt i grisalla           

PROCEDÈNCIA: Torre Evarist López ( MAC)

La sala modernista
La sala modernista

Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames de Cerdanyola, c. 1910, MAC

press to zoom
Les Dames del Gronxador
Les Dames del Gronxador

Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames del Gronxador, c. 1910, MAC | Vitrall modernista

press to zoom
Les Dames de la Tulipa
Les Dames de la Tulipa

Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames de la Tulipa, c. 1910, MAC | Vitrall modernista

press to zoom
La sala modernista
La sala modernista

Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames de Cerdanyola, c. 1910, MAC

press to zoom
1/10

LES DAMES DE CERDANYOLA

Els tres plafons de les “Dames de Cerdanyola” van ser realitzats cap al 1910 per a la residència del Sr. Evarist López, l’actual seu del MAC, que s’havia reformant sota la direcció de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas. L’edifici originari havia estat el primer teatre-casino de Cerdanyola (1894), obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Al marge del tríptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestres que configuraven un conjunt excepcional. Els vitralls estan inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català (IGBM 16-0004775/001-003).

 

El Tríptic de les Dames de Cerdanyola, estava instal·lat a l’antic saló de la casa. Es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes. El plafó situat en un dels laterals s'ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes.

Al primer les dues figures femenines estan a dalt d'una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac. Tècnicament excel·lents, han estat atribuïts per Rodon i Vila-Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona i va destacar en la tècnica de la grisalla. De totes formes no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l’època. 

La concepció original del conjunt podria correspondre a Balcells de qui s’ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l’esbós d’una dama recollint flors que pot remetre a l’anomenada Dama de la Tulipa.

Els tres plafons estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i l’elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla i la rica combinació d’una gran varietat de colors. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors, que podria tenir una lectura simbòlica, arribant al seu zenit a l’escena del llac on les dames alimenten els cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge que podria tenir lectures literàries que ens remeten a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que remeten al món medieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha i Eugène Grasset. La presència d’escenes de dames ballant o en un jardí és una constant a l’època, apareix en altres vitralls i també en moltes marqueteries de Gaspar Homar dibuixades per Josep Pey. Tot i que l’autoria del disseny continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.