AUTOR: no identificat                                   

MIDES: 2,40 x 1,80 / 1,90 x 2,35 / 1,95 x 2,35 m

MATÈRIA: vidre catedral i plaquette            CRONOLOGIA: ca. 1910

TÈCNICA: vitrall emplomat, amb esmalt i grisalla           

PROCEDÈNCIA: Torre Evarist López ( MAC)

LES DAMES DE CERDANYOLA

Els tres plafons de les “Dames de Cerdanyola” van ser realitzats cap al 1910 per a la residència del Sr. Evarist López, l’actual seu del MAC, que s’havia reformant sota la direcció de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas. L’edifici originari havia estat el primer teatre-casino de Cerdanyola (1894), obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Al marge del tríptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestres que configuraven un conjunt excepcional. Els vitralls estan inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català (IGBM 16-0004775/001-003).

 

El Tríptic de les Dames de Cerdanyola, estava instal·lat a l’antic saló de la casa. Es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes. El plafó situat en un dels laterals s'ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes.

Al primer les dues figures femenines estan a dalt d'una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac. Tècnicament excel·lents, han estat atribuïts per Rodon i Vila-Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona i va destacar en la tècnica de la grisalla. De totes formes no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l’època. 

La concepció original del conjunt podria correspondre a Balcells de qui s’ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l’esbós d’una dama recollint flors que pot remetre a l’anomenada Dama de la Tulipa.

Els tres plafons estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i l’elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla i la rica combinació d’una gran varietat de colors. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors, que podria tenir una lectura simbòlica, arribant al seu zenit a l’escena del llac on les dames alimenten els cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge que podria tenir lectures literàries que ens remeten a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que remeten al món medieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha i Eugène Grasset. La presència d’escenes de dames ballant o en un jardí és una constant a l’època, apareix en altres vitralls i també en moltes marqueteries de Gaspar Homar dibuixades per Josep Pey. Tot i que l’autoria del disseny continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.

  • Facebook - Grey Circle
  • Twitter - Grey Circle
  • Blogger - Grey Circle
  • Flickr - Grey Circle
  • Pinterest - Grey Circle
  • Instagram - Grey Circle
This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now