AUTOR: no identificat
MIDES: 2,40 x 1,80 / 1,90 x 2,35 / 1,95 x 2,35 m
MATÈRIA: vidre catedral i plaquette CRONOLOGIA: ca. 1910
TÈCNICA: vitrall emplomat, amb esmalt i grisalla
PROCEDÈNCIA: Torre Evarist López ( MAC)
![La sala modernista](https://static.wixstatic.com/media/f7a9d3_82fa3b7dcce978643f2f815d4f17df67.jpg/v1/fill/w_147,h_93,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,blur_2,enc_auto/f7a9d3_82fa3b7dcce978643f2f815d4f17df67.jpg)
Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames de Cerdanyola, c. 1910, MAC
![Les Dames del Gronxador](https://static.wixstatic.com/media/f7a9d3_03597268f7d65e59967d7e1862202fe9.jpg/v1/fill/w_144,h_190,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,blur_2,enc_auto/f7a9d3_03597268f7d65e59967d7e1862202fe9.jpg)
Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames del Gronxador, c. 1910, MAC | Vitrall modernista
![Les Dames de la Tulipa](https://static.wixstatic.com/media/f7a9d3_b874902f0ee82e3a820922a07b45ee10.jpg/v1/fill/w_147,h_213,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,blur_2,enc_auto/f7a9d3_b874902f0ee82e3a820922a07b45ee10.jpg)
Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames de la Tulipa, c. 1910, MAC | Vitrall modernista
![La sala modernista](https://static.wixstatic.com/media/f7a9d3_82fa3b7dcce978643f2f815d4f17df67.jpg/v1/fill/w_147,h_93,al_c,q_80,usm_0.66_1.00_0.01,blur_2,enc_auto/f7a9d3_82fa3b7dcce978643f2f815d4f17df67.jpg)
Ludwig Dietrich von Bearn, Les Dames de Cerdanyola, c. 1910, MAC
LES DAMES DE CERDANYOLA
Els tres plafons de les “Dames de Cerdanyola” van ser realitzats cap al 1910 per a la residència del Sr. Evarist López, l’actual seu del MAC, que s’havia reformant sota la direcció de l’arquitecte Eduard Maria Balcells Buïgas. L’edifici originari havia estat el primer teatre-casino de Cerdanyola (1894), obra de l’arquitecte Gaietà Buïgas. Al marge del tríptic, la casa comptava amb altres elements de vitrall, com ara portes i finestres que configuraven un conjunt excepcional. Els vitralls estan inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català (IGBM 16-0004775/001-003).
El Tríptic de les Dames de Cerdanyola, estava instal·lat a l’antic saló de la casa. Es tracta de tres plafons de grans dimensions (235 x 195 cm) que representen dues escenes. El plafó situat en un dels laterals s'ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana, les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes.
Al primer les dues figures femenines estan a dalt d'una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac. Tècnicament excel·lents, han estat atribuïts per Rodon i Vila-Grau al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn que va tenir taller a Barcelona i va destacar en la tècnica de la grisalla. De totes formes no es poden descartar altres intervencions o autories de vitrallers barcelonins de l’època.
La concepció original del conjunt podria correspondre a Balcells de qui s’ha pogut localitzar, entre els quaderns de joventut, l’esbós d’una dama recollint flors que pot remetre a l’anomenada Dama de la Tulipa.
Els tres plafons estan elaborats amb vidre catedral i vidre plaquette i són una obra mestra de la tècnica de la grisalla amb una utilització subtil i depurada que queda palesa a les cares de les dames. Estilísticament, destaca la simplificació i l’elegància del dibuix delimitat pel plom i la grisalla i la rica combinació d’una gran varietat de colors. Iconogràficament, crida l’atenció la constant presència de flors, que podria tenir una lectura simbòlica, arribant al seu zenit a l’escena del llac on les dames alimenten els cignes amb peònies, la rosa sense espines, en una imatge que podria tenir lectures literàries que ens remeten a la consumació de l’amor i al mite de Leda i el cigne. Destaquen la riquesa dels vestits i les joies que remeten al món medieval i tenen un clar ressò centreeuropeu influenciat per Alphonse Mucha i Eugène Grasset. La presència d’escenes de dames ballant o en un jardí és una constant a l’època, apareix en altres vitralls i també en moltes marqueteries de Gaspar Homar dibuixades per Josep Pey. Tot i que l’autoria del disseny continua sent un misteri, no es pot descartar la intervenció directa o indirecta d’Alexandre de Riquer, que freqüentava Cerdanyola i el seu nucli d’estiuejants.